“Vols reduir la teva ansietat amb el Mindfulness?” Vine a informar-te el proper 22 de març al Teatre de Sarrià – Xerrada amb consciència

Has provat nombroses tècniques terapèutiques i psicològiques i segueixes sentint-te emocionalment desbordat, amb ansietat i pors intermitents? et costa descansar a la nit per l’estrès acumulat i això encara et genera més ansietat? et trobes constantment sobre estimulat a organitzar, planificar i anticipar successos que encara no han passat?

Jon Kabat-Zinn als anys 70 va crear un programa de reducció de l’ansietat per estrès basat en l’ús del mindfulness. Aquest il·lustre doctor va introduir el mindfulness a la medicina occidental per tractar en clínica ansietats cròniques, patologies psiquiàtriques i trastorns emocionals. Si a això li afegeixes que diverses metaanàlisis clíniques el 2016 han demostrat resultats positius del mindfulness per a l’increment de l’atenció (que es veu reduït per causa de l’ansietat) i per a la regulació emocional i l’autocontrol, queda per tant confirmada l’efectivitat del mindfulness com a alternativa o complement (segons el cas) a determinats trastorns d’ansietat. Un apunt: l’ansietat és la resposta emocional al l’estrès. L’estrès produeix ansietat, però si tu tens ansietat no necessàriament has de patir estrès.

Què et pot oferir el Mindfulness? Sense perjudici d’altres beneficis que et citaré més endavant, pots arribar a reduir l’ansietat a nivells òptims funcionals i, en alguns casos -depenent de la teva freqüència a la pràctica mindful- a eliminar-la. 

El mindfulness et permet aprendre a observar els teus pensaments per des identificar-te’n i triar portar el corrent de l’ansietat cap a un altre escenari. Així mateix, t’ensenya a modificar pautes de conducta reactives i reforça cerebralment l’àrea prefrontal (clau per recuperar la funció d’atenció danyada per l’ansietat). I, si alguna cosa crucial fa el mindfulness, és treure’t de la manera de precipitació i anticipació que et dona l’ansietat. El mindfulness es un entrenament en atenció plena.

Hem de recordar i tenir present que les nostres paraules creen la nostra realitat i que si ens repetim constantment “estic ansiós” (quan potser en realitat estem desitjosos que arribi el dia de la cerimònia, per exemple) al final, tot i no ser-ho, acabarem estant ansiosos (profecia auto complerta).

Aquesta capacitat de percebre l’ansietat des d’un altre lloc, així com la capacitat de modificar les estructures i els enllaços amb l’amígdala, entre altres parts cerebrals, t’ho ofereix el mindfulness.

L’ansietat té tal impacte en tu que fins i tot de vegades és la pròpia ansietat qui crea un tipus de personalitat i caràcter (sobretot en ansietats produïdes en edats infantils) (investigació de Spielberger). Com més aviat es redueixi o reverteixi l’ansietat més evitable seran els trastorns associats a aquesta.

Per aconseguir el teu benestar i la calma interior necessites començar per abordar l’ansietat ja que aquesta és la porta d’entrada al desequilibri de totes les emocions. En aquest sentit, m’agradaria dir-te que el mindfulness és l’eina ideal per abordar-ho ja que és un afrontament no defensiu de l’ansietat que brinda efectes positius a llarg termini.

Un afrontament no defensiu permet accions adequades i conscients. El mindfulness t’obre l’accés a l’auto indagació i reflexions tan potents com: per què em costa tant de tolerar la incertesa? Per què em serveix sostenir l’estat físic d’ansietat i d’agitació? en realitat, que em vol dir aquest estat ansiós que sento, quina informació em porta? desitjo continuar vivint amb aquest càstig auto imposat? i si utilitzo millor la meva sensibilitat?

Una ansietat puntual adaptativa és sana i compleix una missió de protecció; una ansietat recurrent i habitual és un símptoma d’alarma sanitari personal. La crisi que genera l’ansietat no es genera d’un dia per l’altre, sinó que respon a un aprenentatge minuciós, lent i constant fins que arriba el dia on el cos, que sol ser l’últim indicador d’alarma, ens sorprèn amb dolor, molèsties i malalties per tal que “si o si” atenguem a l’enrenou que s’està donant al nostre interior. Com a resultat, pot aparèixer l’anomenada ansietat patològica o trastorns d’ansietat, així com addiccions a substàncies que neixen per ansietat i generen ansietat en moments d’abstinència.

Un afrontament no defensiu permet accions adequades i conscients. El mindfulness t’obre l’accés a l’auto indagació i reflexions tan potents com: per què em costa tant de tolerar la incertesa? Per què em serveix sostenir l’estat físic d’ansietat i d’agitació? en realitat, que em vol dir aquest estat ansiós que sento, quina informació em porta? desitjo continuar vivint amb aquest càstig auto impost? i si utilitzo millor la meva sensibilitat? 

I exactament, què és el mindfulness? És l’entrenament per assolir la habilitat d’estar atent i concentrat en tot allò que t’està passant al teu voltant i dins teu (emocions, pensaments i sentiments). També és la habilitat d’actuar i comunicar-te amb els altres sense judicis i expectatives. És la disciplina que treballa com observar els teus pensaments, emocions i sentiments sense que aquests et condueixin a fer alguna cosa que no vulguis. No ets el que penses, ni ets les teves emocions, ets qui observa totes dues coses.

Com t’entrenes? La meditació és el gimnàs, l’instrument per excel·lència que et capacita per ser mindful. La meditació és la llar dels silencis, “silencis que parlen”. També et pots entrenar mentre estàs estudiant -programant la coneguda agenda per blocs- o passejant per la muntanya amb la família comptant amb veu alta el nombre de petjades que es fan alhora. Amb el mindfulness entrenes la ment, en concret, accedeixes de manera invisible a treballar parts cerebrals importantíssimes que creen i regulen la presència, sintonia i confiança. Tots ells, ingredients indispensables per obtenir una bona regulació emocional i un bon flux de comunicació amb les persones i especialment amb el teu fill i persones ven properes.

Altres beneficis del mindfulness, a banda dels que has vist en relació amb l’ansietat, són:

• Aprens eines de relaxació: referències a estats permanents del que es diu Sukha: viure en pau interior i calma al marge de les circumstàncies i dels successos que t’envolten, gràcies a l’ampliació de rutes neuronals i al nou processament del còrtex prefrontal.
• Desenvolupes la teva capacitat de presència, sintonia i ressonància, aprens a ser conscient.
• Obtens eines d’autoregulació emocional i gestió controlada de les emocions, especialment de les contractives: culpa, por i frustració. Per exemple, en síndromes com el TDHA, la dislèxia i l’Asperger (tant en nens com en adults) s’ha comprovat científicament (Bögels, Hoogstad, van Dun, Schutter i Restifo, 2008; Singh et al., 2010; Van der Oord et al., 2012) que disminueix i, en alguns casos, cessen, les ansietats i l’estrès associats a aquestes patologies.
• Eliminació progressiva de les conductes automatitzades que, per exemple, et porten a desenvolupar dependències a substàncies o pensaments obsessius.
• Insomni: la teràpia basada en consciència plena (TBCP) contribueix significativament a reduir l’insomni i, fins i tot, en alguns casos se n’ha aconseguit la remissió total juntament amb pautes cognitiu conductuals (estudi Martínez, Miró, Sánchez, Behavioral Psychology, 2016).
• Modifiques les rutes neuronals de la por, és a dir, respostes reactives de fugir o lluitar, en pro de la resposta proactiva i conscient.
• Exercites la intercepció, és a dir, la capacitat d’observar els teus pensaments i les emocions per descobrir una veritat absoluta: no ets el que penses ni el que sents emocionalment.
• Tal com va acreditar el mort doctor Herbert Benson (Fundador de l’Institut Ment i Cos de l’Hospital General de Massachusetts, CEO de l’Institut Benson-Henry) en un informe científic, la pràctica constant de la meditació indueix una sèrie de canvis bioquímics i físics al teu cos (“resposta de relaxació”) que disminueix el dolor crònic, les cefalees o els mals de cap, la fibromiàlgia, l’ansietat per malaltia en càncer i altres malalties terminals.
• Drenes de forma natural, espontània i sense necessitat de reviure res, els moments dolorosos de la teva infància, se’n diu “drenatge de l’inconscient”.

Un dia em vaig asseure a meditar en silenci, no va passar res. Una veu molt interna em deia, espera i persevera. I vaig seguir fent assegudes de 20 minuts diaris. Fins que un dia succeeix, sense més, entra una presa de comprensió profunda sobre tu, la teva vida i el teu lloc en aquesta dimensió que t’amplia les teves possibilitats per entendre i comprendre-ho TOT: que no som res i som tot alhora. Vaig saltar d’un pic automatitzat de respostes a tenir a les mans un ventall abundant de respostes possibles. Vaig deixar de sobreviure per viure, vaig deixar de ser allò que no era per ser realment el que soc. Ara sí, ara trio quedar-me i viure.

La teva ment no deixa mai de pensar i vull que sàpigues que és inevitable que es distregui. En aquest univers tot es contrau i s’expandeix, començant per la teva respiració (inhales i exhales), tot neix i mor constantment. La teva ment, juntament amb la seva arquitectura anomenada cervell, es contrau (atenció i concentració) i s’expandeix (distraccions mentals). Lluitar contra aquest procés natural, rebutjar-lo i desconèixer-ho és l’origen de tot malestar.

En resum, la teva ansietat, la teva desregulació emocional, la teva por a fracassar, l’insomni, les teves relacions socials insatisfactòries, i l’estrès són modificables mitjançant la pràctica constant de la meditació i l’ús d’eines mindfulness que et refermen a la presència, la sintonia i la confiança, clau per regular l’ansietat i la resta d’emocions.

No creguis res del que t’he dit, prova-ho i així podràs validar aquesta eina poderosa que beneficia el teu estat d’ànim, emocions i benestar global. Experimenta-ho i ho entendràs, t’hi acompanyo? Configurarem un pla terapèutic a mida per a la teva formació i desenvolupament personal en mindfulness, obtindràs, de la mà del mindfulness, un mapa de ruta per caminar per la vida segur, confiat, feliç i en pau interior. Escriu-me, et llegeixo: